| |
 La
franja litoral que ocupa el terme de Salou ha estat un enclavament
privilegiat per aldesenvolupament humà, afavorit per les
seves platges i cales.
La presència d´un poblament sedentari a la zona és
testimoniada amb l´establiment dels ibers i la civilització
romana. Són els temps de la mítica Salauris que tradicionalment
s´identifica amb Salou.
A partir d´aquí, i amb l´arribada dels sarraïns,
es produeix un progressiu despoblament i abandó del territori.
No serà fins a la meitat del segle XII, i amb l´impuls
de la reconquesta, quan s´intenti una nova repoblació.
L´any 1194 es documenta la carta de població de Salou,
atorgada per Alfons I el Cast a favor de Ximeno d´Artusella;
intent, però, que no va reeixir.
El segle XIII és marcat per l´obra conqueridora del
rei Jaume I, que assabentat de les excepcionals condicions del port
natural de Salou, hi concentra l´estol que partiria el 1229,
cap a Mallorca.
A partir de la segona meitat del segle XIV, les condicions de vida
a Salou esdevenen difícils. La guerra entre Pere I de Castella
i Pere d´Aragó, i les incursions pirates provoquen
un nou despoblament. Precisament, per tal d´assegurar la defensa
de persones i béns dels continus atacs corsaris, l´arquebisbe
de Tarragona, Pere de Cardona, mana edificar l´any 1530 la
Torre Vella, avui convertida en centre d´art.
Salou ha format part del patrimoni de la mitra tarragonina fins
època ben recent, quan el 1673, aquesta atorga drets a favor
de Vila-seca, iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà
adquirint la possessió de Salou i el seu port, cosa que originà
no poques disputes amb la veïna ciutat de Reus.
El 1776, es beneeix l´església de Santa Maria del Mar,
una modesta capella de culte del gremi de mariners matriculats que,
des de meitat de segle, tenien cura en exclusivitat de les tasques
portuàries i pesqueres.
L´any 1820 s´edifica la Capitania i la Nova Duana, però
el novembre d´aquest any, un decret de les Corts Constitucionals
suprimeix el funcionament del port de Salou. Malgrat que el 1858
s´inaugura el Far, la decadència del port ja és
palesa.
L´any 1863 s´autoritzen les casetes de bany a la platja
de Ponent i el 1865 es posa en funcionament l´estació
del ferrocarril. El 1887 s´inaugura la línia de tramvia
Reus-Salou, el popular "carrilet".
Als anys vint es comencen a edificar els xalets modernistes del
passeig de Jaume I, i comencen ha arribar els primers estiuejants
i turistes.
A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular
creixement urbanístic que provoca el fenomen turístic.
L´any 1965 és erigit el monument a Jaume I, que pot
ser considerat tot un símbol del Salou contemporani.
Als anys 70, un ampli moviment popular i organitzat promourà
el procés de segregació de Salou, que culminarà
amb la sentència del Tribunal Suprem, el 30 d´octubre
de 1989, la qual concedeix la independència administrativa
del nucli de Salou respecte de Vila-seca, i mana a la Generalitat
la creació del municipi de Salou. A partir d´aquell
moment, Salou viurà la més important transformació
urbana i social, amb un impuls de reequipament i renovació
de serveis, i de creixement demogràfic.
Cliqueu
sobre les
fotografies
i les podreu
veure en
gran.
|
